Família Extensa

La família extensa, té una gran varietat de significats diferents, i en cada tipus de família hi ha característiques pròpies tant en qüestió de membres, relacions, vincle, etc.

En primer lloc s’utilitza com a sinònim de família consanguínia.

Es caracteritza per ser una estructura de parentiu que viu sota el mateix sostre i està format per components de diferents generacions.

Les principals característiques d’aquest tipus de família són:

En aquesta família, existeix una xarxa d’afinitats que té una participació com a comunitat tancada, on s’inclou pares, fills, germans dels pares amb els mateixos fills, avis, besavis (generacions ascendents) i també parents no sanguínies (fills adoptius, germanastres…). Aquesta xarxa d’afinitat defineix a la família estesa com aquella que habita en una mateixa unitat domèstica, s’expandeix més enllà de dos generacions i basada en vincles de sang d’una gran quantitat de persones.

Aquest tipus de família corresponen de manera important a l’Àsia Occidental i a l’Àfrica, ja que són estructures familiars tradicionals de països mediterranis, encara que aquests països tendeixen a predominar cada vegada menys en les grans ciutats a causa de pautes socials que s’imposen.

• Reagrupament familiar

Autorització de residència temporal per reagrupament familiar.

Les persones re agrupables són:

-El cònjuge, la persona que mantingui amb el reagrupant una relació d’afectivitat sempre que la relació estigui registrada en el registre públic o s’acrediti la relació no registrada constituïda amb caràcter previ a l’inici de la residència del reagrupant.

-Els seus fills, fins als 21 anys.

-Representats legalment pel reagrupat, menors de 18 anys o discapacitats.

-Ascendents de primer grau: quan es trobin a càrrec del reagrupant, siguin majors de 65 anys i es justifiqui la necessitat d’autoritzar la seva residència.

-Qualsevol familiar que al moment de la sol·licitud es trobi a càrrec del reagrupant o visqui amb ell, ciutadà espanyol o comunitari. També s'inclouen aquells familiars que, per motius greus de salut o discapacitat sigui estrictament necessari el reagrupament. En aquest cas es valorarà el grau de dependència econòmica i física, el grau de parentiu i la gravetat de la malaltia o discapacitat, així com el temps de convivència prèvia. En tot cas, s'entendrà acreditada la convivència si la mateixa ha durat almenys 24 mesos.

La sol·licitud l’ha de presentar la persona reagrupant, a l’Oficina d’Estrangeria.

El visat el sol·licita la persona reagrupada al Consolat del seu territori.

Un cop obtingut el visat, la persona disposa d’un determinat temps per entrar en territori espanyol i, una vegada hagi arribat i en un termini d’un mes, haurà de sol·licitar la targeta de residència.

Per obtenir el visat, s’ha d’acreditar de manera clara i mitjançant documentació (registres de transferències, comptes bancaris, pagaments, etc) la dependència econòmica de la persona envers el/la reagrupant com a mínim des de fa 24 mesos.

La persona reagrupant haurà de demostrar que posseeix els mitjans suficients per fer-se càrrec de la persona reagrupada.

El reagrupament familiar es regula:

-Principalment, mitjançant la directiva 2004/38/CE del Departament Europeu i del Consell de 29 d’abril de 2004; que al seu Art 2 estableix quins són components de la família en aquest supòsit, els drets dels ciutadans de la Unió i els beneficiaris d’aquesta normativa.

-Mitjançant el Reial Decret 987/2015, de 30 d’octubre, que estableix que per mantenir la unitat familiar en un sentit ample, els Estats membres de la Unió Europea han de facilitar l’entrada i residència d’altres components de la família del ciutadà de la Unió, diferents dels regulats en l’article 2 de la Directiva.

-Mitjançant la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a espanya i la seva integració Social; que estableix les obligacions de l’Estat en aquesta matèria, els drets i deure dels immigrants.

La modificació dels articles 17 i 18 (entre d’altres) es presenten en la LLei orgànica 2/2009, d’11 de desembre, de reforma de la LLei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers en Espanya i la seva integració social i regulen quins són els familiars reagrupables i quins són els requisits que s’han de complir.

http://tolentinoabogados.com/es/informacion-legal/familia-extensa/

• Normativa: La normativa, referent a la família extensa, es centra en la seva majoria, en regular situacions d’immigració i acolliment familiar de menors. Respecte a les situacions de les famílies residents al territori i pròpies d’aquest, es recullen les definicions i característiques d’aquestes.

https://boe.vlex.es/vid/real-decreto-987-2015-586533242
https://boe.es/doue/2004/158/L00077-00123.pdf
https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2000-544
https://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2009-19949

• Prestacions econòmiques:

-Reial decret 1335/2005, d’11 de novembre, pel qual es regulen les prestacions familiars de la Seguretat Social (BOE núm. 279, de 22.11.2005): aquest recull les condicions que s’han de donar perquè una família pugui accedir a determinats ajuts, com:

• L’assignació econòmica per fill o menor acollit a càrrec.
  
• Les prestacions econòmiques de pagament únic per naixement o adopció d’un tercer o successius fills.
  
• Les prestacions econòmiques de pagament únic per part o adopció múltiple.

http://www.seg-social.es/Internet_1/Normativa/095297?ssSourceNodeId=1139&C1=1001&C2=2010&C3=3036&C4=4015#A27

• Serveis d’ajuda per a família extensa

→ Servei d’integració familiar en família extensa (SIFE)

El SIFE és un servei que contempla les tasques derivades de la valoració i formació de la família extensa que vol acollir i la integració en aquesta del menor.

L’objectiu d’aquest servei és donar resposta a situacions i necessitats dels menors tutelats per la Generalitat de Catalunya que requereixen una atenció alternativa a la seva família d’origen.

La funcionalitat del servei es basa en l’estudi, la valoració i la preparació de les famílies extenses a acollir a un menor i també, l’acoblament del menor a la família extensa.

Per altra banda també s’encarrega de fer el seguiment del menor d’acord amb les directrius de l’EAIA.

Aquest servei està enfocat majoritàriament a menors desemparats que, sota les funcions tutelars de la Generalitat de Catalunya, necessiten una família extensa acollidora. Dins el servei hi ha un equip professional de psicòlegs i treballadors socials que s’encarreguen de les tasques esmentades.

http://www.montsia.cat/servei-dintegracio-familiar-en-familia-extensa-sife-comarcal-del-montsia

→ SOAF, Servei d’Orientació i acompanyament a la família, d’Osona

Servei universal i gratuït, d’orientació i acompanyament a famílies, per millorar el seu benestar. El servei està enfocat des d’una tasca preventiva, per poder evitar o minimitzar les conseqüències de contextos familiars problemàtics, potenciant les millors condicions possibles per l’exercici d'una criança positiva.
Té com a finalitat potenciar les habilitats parentals mitjançant mesures d’orientació i suport específic davant situacions de conflicte familiar, dificultats psicosocials, risc d’exclusió social, i dinàmiques que no afavoreixin l’estabilitat i el benestar del sí de la família.

Ofereix activitats, tallers d’orientació educativa per a pares i mares, espais de participació i intercanvi d’experiències, suport en situacions familiars complexes i fa orientació i acompanyament en la recerca dels següents recursos: educació, conciliació familiar, habitatge, salut, cultura i lleure, participació, treball i lleure.
Aquest tipus de servei va dirigit a les següents famílies o altres situacions familiars:

- Famílies amb dificultats de relació i/o comunicació entre els membres.

- Famílies amb dificultats derivades del cicle vital.

- Parelles amb dificultats de relació.

- Parelles en processos de separació o divorci reduint els danys que aquests pugui provocar a tercers.

- Famílies monoparentals amb dificultats per exercir correctament les competències parentals.

- Famílies amb problemàtiques de violència en qualsevol de les seves formes.

- Dificultats en l’exercici parental, redistribució de funcions i rols familiars, acompanyament en resolució de dificultats, adquisició d’hàbits saludables, etc.

- Famílies amb problemes socioeconòmics.

- Altres dificultats personals i familiars com ara: dols, aïllament i exclusió social, sobrecàrrega familiar, dificultats educatives, etc.

http://www.fundacioprojecteivida.org/portfolio/soaf/