Família Monoparental

Les famílies de caràcter monoparental son figures en les que normalment només hi ha una figura materna o paterna, a causa de una separació, un divorci, la mort d’un dels progenitors o una decisió pròpia d’esdevenir mare/pare solter. Aquestes famílies per tant estan formades per: pare o mare i fills.

En cas que sigui degut a una separació o un divorci, es consideraran famílies monoparentals les que, en rebre la pensió d’aliment rebin un import inferior a la mitat de l’índex de renda de suficiència de Catalunya o que directament no la rebin. També en cas que s’hagi produït una situació d’abandonament o de violència domèstica o masclista, on la custodia dels fills només la tindrà un dels progenitors. També en cas que un dels progenitors que sí que tingui la custodia però estigui hospitalitzat o empresonat durant més d’un any.

Les famílies monoparentals es poden classificar en generals i especials. Les especials són aquelles que hi ha un sol pare o mare i té dos fills o més, o en cas que un dels progenitors o dels fills tingui reconeguda una discapacitat o incapacitació laboral. La resta seran considerades generals.


Cicle Vital:

• Evolució familiar

Independentment de la causa de la monoparentalitat, aquest canvi estructural, origina una desfiguració del cicle vital familiar donant a lloc, canvi en les normes, límits i relacions dels seus membres i requerint una importatnt reorganització del sistema familiar.


El grau d’afectació de la família depèn de l’etapa del cicle vital que va donar a lloc la monoparentalitat, independenment d’altres factors relacionats amb el context social, econòmic i ètnic de la família d’origen.


El procés de monoparentalitat està costituït per cinc fases; la primera d'elaboració personal, la segona de pre-separació, la tercera de separació legal, la quarta de reorganització, on es decideixen les custòdies, i la cinquena, de redefinició del sistema, en la qual es constitueix la nova família i es creen nous rols, normes i relacions.


En la tercera i quarta fase es sol viure com una guerra entre conjugues que és reflecteix amb una gran afectació somàtica, depressió i ansietat, i en la quarta produeix un fort impacte en els fills ja que la família s’ha d’adaptar a la nova situació, i la absència d’un dels pares deixa un buit d’autoritat que obliga a establir noves jerarquies i crear nous subsistemes.


En el 64% dels casos la relació entre les pares es inexistent o distant, i el 24% és conflictiva, generant així una situació d’estrès entre ells i ocasionant disfunció familiar.

• Psicologia dels pares

Busquen la companyia dels fills per ompli el buit de la seva soledat. Però quan això passa i els fills omplen aquest buit, tenen un efecte negatiu, ja que els aïlla d’altres companys i iguals, i els impedeix canviar.

A més els pares es senten responsables dels sentiments negatius que puguin sentir els fills, i augmenten les mostres d’efecte cap a ells perquè aquests no sentin que són part del conflicte. També pot passar el contrari, és a dir, pares que, sobretot si no tenen la custodia, es desentenguin de la seva responsabilitat sobre els fills. No obstant, cada família és diferent i per tant, no es pot generalitzar.
De totes maneres és una situació molt difícil que pot requerir suport psicològic per afronatar-ho o per tenir una orientació sobre com explicar-ho als fills, com tractar el tema, com intentar que els afecti menys, entre altres.

• Afectació dels fills 

Un dels rols que poden adoptar els fills en aquesta situació és la d’haver d’adquirir el rol de pare o mare (el que falti a casa), sobretot davant de families on hi hagi germans més petits. Això comporta carregues emocionals i inapropiades per l’edat d’alguns dels fills.

També cal dir que el seu comportament de cara al públic és de caràcter fort, donant a entendre que no hi ha una gran afectació a nivell emocional, però això pot provocar que a casa, hi hagi un esclat d’emocions no expressades: sentiment de culpa, incomprensió de la situació,adquisicions de responsabilitats, entre d’altres que poden variar entre els diferents casos. Per exemple, si és una violència domèstica o de gènere també va acompanyada de dolors físics o de sentiment de impotència per no poder aturar les situacions agressives.

Per altra banda, s’han estudiat les relacions entre els fills amb un pare/mare custodi i els filla amb un pare/mare no custodi, on podem veure unes dades significatives i clares.

Entre el fill i el pare custodi les relacions són bones en un 75% dels casos, un 6’6% d’indiferència. En la relació positiva (75% dels casos), facilita la resolució de conflictes quan es presenten, però un “apego” excessiu pot dificultar la relació i retardar la independència dels fills.

Passa tot al contrari quan s’anilitza la relació dels fills amb un pare no custodi, on són bones només en un 46% i indiferents en un 24% dels casos. Es possible que això sigui perquè el pare no custodi perdi el contacte diari amb els fills, per falta de competència en com portar una relació o perquè hi ha una relació conflictiva amb la seva ex parella i amb el temps perdre el contacte amb els fills.


Propostes cara a la intervenció.

L'ajut que pot necessitar i les oportunitats seran molt diferents en els primers anys de vida, adolescència i joventut, edat adulta o tercera edat.
Les principals intervencions són:

-Organitzar i planificar tasques per poder inserir laboralment a un lloc de treball

-Atendre a les demandes de les famílies.

-Donar suport i fer un seguiment social

-Interacció amb el seu entorn social per facilitar un millor control de les seves vides

-Promoure l’autoestima i l’autoconfiança tot realitzant activitats col·lectives


Cal destacar que també hi han intervencions individuals i en aquestes s’hi poden incloure:

-Ensenyar a la família a ser més assertiu a l’hora de sol·licitar i rebre ajut

-Adquisició d’habilitats socials



Exemples de proposta d’activitat: context, metodologia.

Pel que fa a les activitats, hi ha una empresa a Barcelona, anomenada OP&Kids, que s’ocupen d’organitzar, gestionar i desenvolupar activitats per tal de cobrir les necessitats d’oci familiars en famílies monoparentals.

Aquests ofereixen activitats, generalment en cap de setmana on es generen grups de famílies monoparentals i fan excursions, per exemple: una excursió de diumenge a una muntanya, un viatge de dos o tres dies a una altre ciutat, entre d’altres activitats.

Aquest permet no només cobrir la necessitat d’oci entre pares i fills sinó que també dóna l’oportunitat als pares de conèixer més els seus fills i de fer coses junts. També de conèixer altres famílies en la mateixa situació i de que els fills facin noves amistats.

Aquesta web també té un blog amb tot de textos d’educació emocional dirigit als pares, tant per fer-se més forts com per eradicar algunes males costums.

Al igual que aquesta empresa, també hi ha altres empreses, associacions o entitats que realitzen activitats d’aquest tipus. Per exemple, Eix Estels, és una casa de colònies que organitza colònies per pares i fills monoparentals.



CARNET DE FAMILIA MONOPARENTAL


Aquest tipus de famílies, obtenen un títol oficial on s’acredita la condició de ser una família monoparental i per tant disposen d’uns beneficis i avantatges. Comentar que si les ajudes són especials, es rep un 50% de bonificació i si no ho són es rep un 25%.
Existeixen dos tipus de títols. Un col·lectiu i l’altre és per a cada membre de la família beneficiada.
Poden beneficiar-se d’aquests avantatges des de les Administracions públiques, institucions, empreses privades i entitats. A continuació, mostrarem quins tipus d’ajudes se’ls ofereix:

• Tenir un habitatge protegit
• Ajuda econòmica per aquelles famílies que tenen nens de 0-6 anys
• Descomptes en allotjaments
• Bonificacions del 50% per poder anar a les guarderies que siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya
• Bonificacions en transport públic
• Subvenció de l'impost sobre béns immobles 

Per tal de tenir aquest tipus de títol reglat, s’ha de procedir a realitzar uns tràmits. És un procés bastant lent fet que porta a tardar aproximadament 6 mesos a arribar al domicili.

Primer de tot, direm quin tipus de persones poden rebre aquestes ajudes. A continuació com es realitza el tràmit i quina documentació es necessita i per acabar a on es pot fer, en quin termini de temps, i quin és el preu per obtenir-lo.
Començem, doncs per quin tipus de persones es dirigeix.
Ho reben aquelles famílies que tenen fills menors de 21 anys. També si els fills tenen 26 anys, estudien i depenen econòmicament d’una sola persona. Però no només són els que tenen aquesta situació, sinó que en hi han d’altres. Poden rebre-ho aquelles persones víudes que tenen fills i també es depèn econòmicament d’uns sola persona.
Famílies en estat de separació en què un progentitor es fa càrreg dels fills i no obtén la pensió o bé es rep, però és inferior.
Una persona progenitora amb fills a càrrec que ha patit violència d'acord amb la Llei 5/2008, de 24 d'abril.
Una persona progenitora que té fills a càrreg i ha patit abandonament per part de l’altre persona.
I per acabar, aquelles persones amb nens a càrreg, quan la persona progenitora està en situació d’hospitalització o altres situacions similars.

Una vegada comentat això, la documentació que es necessita, serà la següent:

-Documentació General:

• DNI de la persona sol·licitant i dels fills majors d’edat que formen part de la unitat familiar.
• Llibre de família complet 

-Documentació Específica:

• Targeta de residència per a totes les persones membres de la unitat familiar quan es tracti de persones residents no comunitàries.
• Certificat de registre com a persona resident comunitària
• Certificat de convivència de la unitat familiar amb data de presentació de la sol·licitud, en el cas de fills / filles majors de 21 anys
• Certificat d'estudis o matrícula abonada de l'any en curs en cas de fills majors de 21 anys i fins a 26 anys
• Certificat de defunció de l'altra persona progenitora, en cas de que no s’hi figurés en el llibre de família
• Document judicial on hi consti que hi ha separació i/o divorci i que estableixi mesures de guarda i/o pensions d'aliments
• Document judicial on s’hi consti que hi ha hagut situacions de violència
• Document judicial on s’hi consti que hi ha hagut alguna situació d’abandonament
• Certificat de permanència en centre d'execució penal
• Certificat de permanència en centre hospitalari. 

Només s’haurà de presentar la documentació específica en cas de que es presenti la situació.


Per poder obtenir aquest títol, es pot fer a diferents oficines:

• Oficines d’afers socials i famílies de Barcelona
• Totes les seves Seus
• Departament de treball, Afers Socials i famílies 

Es pot obtenir en qualsevol moment i té un període de validesa de 4 anys, però depèn del motiu pel qual s’hagi demanat.

Per acabar, el preu és gratüit.




Foto d’exemple d’un carnet monoparental.


LEGISLACIÓ:
El tema legislatiu relacionat amb les famílies i els seus drets és molt extens i tracta temes d’una major importància.

La Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de Família, ens indica tots els drets i deures possibles que, les persones interessades en formar una família, tenen.

Aquesta llei ens parla sobre:

• Els efectes del matrimoni
• Els règims econòmics matrimonials
• Els efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació
• La filiació
• L’adopció
• La potestat del pare i de la mare
• La tutela i demés institucions tutelars
• Els aliments entre parents 

La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies té per finalitat establir les bases i les mesures per una política de suport i protecció a la família. Té com a objectiu determinar els drets i les prestacions destinades a donar suport a les famílies.

A més a més de millorar el benestar i la qualitat de vida de les famílies, la protecció dels membres de les famílies, afavorir la conciliació de la vida familiar amb la resta d’àmbits de la vida quotidiana, potenciar la solidaritat social amb les famílies que tenen cura de fills menors o persones en situació de dependència, promoure la natalitat, la protecció de la família i econòmica de la mateixa, a més de fomentar la solidaritat familiar i lluitar contra les desigualtats socials entre les famílies i les situacions d’exclusió social.

El Decret 151/2009, de 29 de setembre, de desplegament parcial de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies té per objecte el desenvolupament de la Llei anteriorment mencionada, en l’àmbit de les famílies monoparentals, del reconeixement de la condició i l’acreditació d’aquestes i de les famílies nomborses, i del règim de diverses prestacions econòmiques i ajuts que el Govern de la Generalitat, mitjançant el departament competent en matèria de polítiques familiars, atorga a les famílies en desenvolupament d’aquesta Llei.


Existeixen dos organismes responsables d’aquest col·lectiu familiar, són els següents:

• Departament de Treball, Afers Socials i Famílies 
  Les seves funcions són: 

-Les polítiques de serveis, prestacions i protecció social

-Les polítiques d’igualtat

-La política de joventut

-La política de la gent gran

-Les famílies, la infància i l’adolescència

-La política d’immigració i suport a la migració catalana

-La política de gais, lesbianes, bisexuals, trangèneres i intresexuals

-L’acolliment i les adopcions

-La política de les persones amb discapacitat i dependències

-Els equipaments assistencials de la xarxa de serveis socials

-Les polítiques per a la inclusió social

-L’acció comunitària

-La coordinació i la gestió de la xarxa d’equipaments cívics i socials

-La sensibilització cívica i social i el suport a les entitats i el voluntariat

-Les relacions laborals i la inspecció de treball

-Les polítiques d’ocupació i la intermediació laboral

-L’economia socials, el tercer sector, les cooperatives i l’autoempresa


Es guia per les següents normatives:

-Reial Decret 934/2017, de 27 d’octubre.

-Decret 2/2016, de 30 d’agost.

-Decret 2/2016, de 13 de gener.

-Reial Decret 945/2017, de 27 d’octubre.

• Direcció General de Famílies

Les seves funcions són:

-Impulsar els plans i els programes per aplicar i desplegar les polítiques de famílies del Departament

-Elaborar les directrius, programar i avaluar les actuacions en matèria de suport a les famílies

-Vetllar per la realització de les iniciatives del Govern de la Generalitat de Catalunya i les entitats vinculades en l’àmbit familiar

-Impulsar i coordinar actuacions de suport a les famílies i programes de suport a la criança i d’orinetació a les famílies des d’una orinetació integral i preventiva

-Promoure l’associacionisme de suport a l’àmbit familiar i el suport a les entitats creades amb aquesta finalitat

-Col·laborar amb l’Adminstració local per tal de garantir i fomentar l’actuació coordinadora i eficaç en matèria de protecció i suport a les famílies

-Impulsar i coordinar els programes específics i el Pla interdepartamental de la Gent Gran Activa i fer-ne el seguiment

-Programar, prestar i gestionar les polítiques del Departament en matèria de violència masclista

-Donar suport tècnic als òrgans col·legiats adscrits a aquesta Direcció General


Es guia per les següents normatives:

-Decret 323/2016, de 29 de novembre.

-Decret 289/2016, de 30 d’agost.

-Decret 2/2016, de 13 de gener.

-Decret 90/2016, de 19 de gener.

http://www.laguiasocial.com/index.php/familia/112-ventajas-para-la-familia-monoparental-cat


Webgrafia

http://www.familiesmonoparentals.cat/

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/families/families_monoparentals/

https://w30.bcn.cat/APPS/portaltramits/portal/channel/default.html?&stpid=20090001004&style=ciudadano&language=es

https://www.sortirambnens.com/activitats/agenda/activitats-familiars/op-kids-oci-per-a-singles-amb-nens-2/

http://www.opandkids.com/nosotros/

http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=329445&language=ca_ES&action=fitxa

http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFile/142324/240526