Etiquetas

SINGLES




1. Descripció

Quan utilitzem la paraula single no ens referim a una persona soltera estrictament, ens referim a l’altre significat d’aquesta paraula anglesa: únic/a. És a dir, una persona que dins la seva unitat de
convivència és sol/a. Així doncs, una persona pot ser que no tingui parella i sigui single però també pot ser que no ho sigui. Per exemple, si aquesta persona no manté cap relació sentimental i viu sola és
single; però si enlloc d’això, aquesta persona soltera viu amb els seus pares, ja parlem que la seva
unitat de convivència és agregada, per tant no és single.

Ens trobem, doncs, davant de persones que no entren dins el cicle familiar perquè no formen cap
família, ja que viuen sempre soles: no tenen mai una parella estable, no es casen, no tenen fills, etc
(veure entrevista transcrita d’en Joni); o bé que tenen un cicle familiar una mica diferent al
convencional, ja que les seves etapes de la vida es veuen condicionades pel fet de passar a viure sol
en algun moment d’aquestes. Anem pas per pas, a continuació veurem les diferents etapes del cicle
familiar i què passa quan una persona és single:

1a Etapa (Constitució, etapa prefilial):

És el moment que dues persones comencen a festejar, es coneixen; més endavant formalitzen aquesta relació casant-se, anant a viure junts, etc; però encara no hi ha fills pel mig.
En aquesta etapa doncs, molt fàcilment podem trobar la següent escena: dues persones, cadascú amb casa pròpia, es coneixen s’enamoren i comencen una relació. Possiblement passaran dies l’un a casa l’altre, però encara no es pot considerar que convisquin plenament, així doncs, parlaríem de dues persones singles que tenen un festeig; en cas que la relació no funcionés i es separessin, continuarien essent singles però solters.
Un altre cas que es pot donar, sila relació ja es troba en una fase més avançada: un matrimoni, que ja viuen junts, comparteixen un pis i encara no tenen fills, decideixen acabar la relació i es separen, posen la casa en venda i cadascú se’n va a viure a un lloc diferent; com comentàvem anteriorment, si
van a viure amb els pares seran persones solteres però no singles (família agregada), si van a viure en un pis completament sols, seran singles solters (com el cas anterior).

2a Etapa (Expansió, etapa filial):

 Quan la parella està ben formalitzada, decideixen tenir fills i aquests arriben i comencen els conflictes amb la parella sobre com ha de ser l’educació d’aquests, quan els fills es fan més grans, tot el que comporta l’adolescència i com afecta a la parella i a la família. Així doncs, és una etapa complicada, on en cada un de les etapes dels nens, la parella podria arribar a separar-se/divorciar-se.
En aquest cas ens trobem davant aquesta situació: potser els pares acorden una custòdia compartida o bé un dels dos es queda amb aquesta custòdia dels fills i l’altre els pot veure o tenir els dies que s’acordin.

3a Etapa (Reducció)

 En aquesta etapa, els fills marxen de casa i la parella primer se sent sola (síndrome del niu buit), ha d’aprendre a conviure l’un amb l’altre i readaptar-se a la nova situació. És la fase amb més divorcis i
separacions, però si s’aconsegueix superar aquesta crisi i la parella continua, el més segur és que aviat arribin els néts. Això genera un altre conflicte familiar, ja que la parella passa a fer la figura d’avi i àvia. En aquest moment, la parella és gran i es troba amb pocs recursos i comencen a

plantejar-se la seva dependència.
Les persones que es separen doncs, en aquesta etapa, és molt probable que no sigui singles ja que necessiten moltes atencions i passin a viure a casa els seus fills o a la residència.
Si la separació arriba abans (just en el moment que els fills marxen de casa) estaran més forts físicament i mentalment, de manera que potser viuen com a singles un temps, però també es faran grans.
En tots dos casos, s’ha de veure com es gestiona la relació pares separats- fills i quan arribin els nèts, com se’ls hi fa viure aquesta situació familiar.

2. Singles dins la llei i les ajudes per a ells

Lleis

En quan a persones que consten d’una única unitat familiar, no hi ha lleis que només regeixin per a
elles. Tot i així hi ha alguns reglaments com el tema de viduïtat que poden recaure sobre persones
solteres amb aquestes característiques.
En tema econòmic, la única dada trobada és que si una persona d’aquestes característiques es troba a
l’atur, aquest rebrà un ingrés mensual de 564 euros.
Tot i així també hi ha restriccions, si no tens ingressos fixes no pots demanar crèdits o hipoteques.

Ajudes

Per a les persones singles joves o adultes no existeixen masses ajudes, a part dels 564 euros que
poden rebre quan estan a l’atur o una pensió per viudetat, però si ens fixem en els singls de la tercera
edat trobem tot un ventall d’ajudes.
Les diferents ajudes per el col·lectiu singl ja siguin joves, adults o avis, són:


Les ajudes que només són dirigides a les persones de la tercera edat i siguin singls són:


  • Pensió per vellesa: és una ajuda que es dona a partir dels 65 anys o 60 si es té una invalidesa que no li permeti treballar, però no es pot tenir si ja es té un altre ajut o pensió de la seguretat social. És imprescriptible (no descriu), vitalicia i fixa. Es rep 408’10 euros al mes, repertits en 12+2 pagues anuals.
    http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/PrestacionesPension10935/PensionesdelSeguroO10970/Vejez/index.htm
  • Pensió per jubilació: és una prestació de modalitat contributiva que rep una persona per suplir els ingressos que ja no rebrà del treballar, un cop arribada l’edat establerta per jubilar-se o cotitzats més de 35 anys a la Seguretat Social. Es troba dins l’acció protectora del Regim General o Règims Especials que integren la S.S., amb les particularitats de que en cada cas hi haurà uns requisits per poder obtenir-la i quina quantia de diners es rebrà de forma vitalícia i en 12 + 2 pagues anuals. Junt amb ella previu la pensió de vellesa del Regim Residual del SOVI. També hi ha diferents tipus de jubilació depenen si és contributiva o no, que seran: total, parcial, anticipada, flexible o per incapacitat.
    http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/PrestacionesPension10935/Jubilacion/index.htm
  • Servei d’Atenció a Domicili (SAD): són un conjunt de recursos dirigits a prestar ajuda (netejar la casa, anar a comprar…) i atencions personals (higiene, cuinar, donar medicació…) a domicili a una persona gran, perquè aquesta deixa de ser totalment autònoma per portar amb tota facilitat les seves activitats de la vida diària.
    El servei es pot oferir de forma pública des de l’ajuntament del municipi o entitats vinculades a les administracions locals, o privada des de per exemple geriàtrics.

  • Servei de Teleassistencia: és un servei a través de una línia telefònica, que permet que els usuaris (persones grans) si tenen un problema puguin trucar a la oficina que ofereix el servei (a Catalunya, la Creu Roja dona aquest servei a molts dels nostres avis) i posar-se en contacte per així poder enviar al professional que faci falta per poder solucionar el problema. La persona estarà atesa 24 hores els 365 dies de l’any. Els objectiu generals del servei són: possibilitar integració en el medi habitual de vida, evitar internaments a residències innecessaris i facilitar la intervenció immediata en crisis personals, socials o mediques.

  • Altres serveis d’atenció domiciliaria: cada comunitat autònoma potser ofereixen diferents serveis, però totes ho porten des de les seves diputacions o municipis, i engloben prestacions econòmiques. Aquests altres serveis són: menjador a domicili, servei de bugaderia a domicili; i les prestacions econòmiques: adequació de la vivenda, ajuts a famílies cuidadores i tècniques.
  • Cases o residències de dia: són locals, entitats o en el propi edifici d’una residencia on la persona va durant tot el dia i realitza activitats d’oci i cultura, a part de relacionar-se socialment i ser atesos per professionals.
  • Centres de dia per persones grans amb dependència: és un servei d’atenció psicosocial amb el fi de que l’avi deixi el seu domicili durant unes hores per anar a un altre lloc on seran atesos i cuidats.
  • Vivendes per a la gent gran: és coneix de diferents formes com d’apartaments tutelats, cases amb serveis, ressorts, pisos adaptats… Estan dissenyats per ser còmodes i segurs pensant en persones jubilades que no se senten encara ancians o també alguns considerats ja de la tercera edat, que busquen un entorn agradable on viure la part final de la seva vida. Allà troben a professionals que els atenen com infermeres, resepcionistes, dones de neteja, gerocultors i si fa falta els metges van allà a veurel’s.
  • Residències: són centres que reben de forma temporal o permanent a persones de la tercera edat que depenen de certes cures per a la seva subsistencia. Allà els hi donaran atenció els metges, infermers, gerocultors o auxiliars d’infermeria, fisioterapeutes, educadors socials, treballadors socials, logopedes i cuiners. Els serveis que els hi ofereixen són: manutenció, inserció en un grup social, estimulació de les seves habilitats, teràpia ocupacional, atenció medica i psicològica, i ajudar-los amb les activitats de la vida diària (higiene, menjar, medicació...).
  • Estades temporals a residències: és quan un avi només va per un cert temps a una residencia. Rebrà les mateixes atencions que una persona que visqui permenenment en aquelles instal·lacions. Protocol contra el maltractament de les persones de la tercera edat: encara que és un projecte per detectar casos de maltractament i solucionar-los, pot ser una ajuda per a molts avis perquè serà com una via escapatòria de un mal moment.

 Associacions

Hi ha diferents associacions, fundacions o fins i tot ONG que donen suport a persones singles, sobretot de la tercera edat. Les que hem pogut trobar que són molt interessants, són:


  • Adopta a un avi: és una entitat que vol la interecció entre joves i avis. Té com a objectiu que els joves d’algunes ciutats espanyoles adoptin un avi del mateix lloc de residencia o proper per a que aquest es senti escoltat, acompanyat i estimat “https://adoptaunabuelo.org/equipo/”.
  • Amics de la gent gran: és una organització composta per voluntaris que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones grans. La seva missió és lluitar contra la soledat i marginació d’aquest col·lectiu. “https://www.amigosdelosmayores.org/”
  • El moviment internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Vermella: és una organització humanitària de característiques particulars i úniques en el seu genere/àmbit, i sense anim de lucre. És va crear el 17 de febrer del 1863, amb uns principis fundamentals d’humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, voluntarietat, unitat i universialitat. Sempre els trobem al costat de la població vulnerable, salvaguardant les vides humanes de situacions desastres (guerres, desastres naturals…), i alliberant el sofriment humà. I realitzen activitats de: ajuda humanitària, cooperació per el desenvolupament, ajuda de socors i salud, ajuda a la gent gran, atenció a immigrants, intervencions i inclusions socials de joves, promoció i educació per a la salut dels joves i, formacions.

    A Espanya la Creu Roja dona suport en diferents àmbits i a diferents persones, els que ens interessen per a persones soles són: persones en risc de pobresa (donen servei d’alimentació, també ho tenen com a programa propi de banc d’aliments, i supervivència), joves (promoció i educació per la salut, intervenció e inclusió social), persones amb VIH (donen suport per a que no es sentin excluides), promoció de salut (promouen i donen informació), persones grans (mitjançant voluntaris donen un servei de companyia a aquest col·lectiu), teleassistencia (ho hem explicat en l’apartat d’ajudes), persones sense llar (donen recursos adequats per la cobertura de les seves necessitats bàsiques: aliments, higiene, descans nocturn…), pla de treball (son intermediaris entre empresa i empleat per a que els contractin) i podria haver algun altre programa però crec que aquests són gairebé els més importants. “http://www.cruzroja.es/principal/web/cruz-roja/inicio”.


 3. Activitats per a solters

Actualment hi ha moltes festes, trobades, pàgines web… per a persones solteres que busquen una
parella per passar la vida, per passar una estona, o bé per divertir-se sense cap mena d’interés i fer
nous amics.

Pots trobar pàgines web com Meetic, Badoo, eDarling, Tinder, singles Barcelona… però també hi ha
resorts, parcs o altres locals on hi ha dies dirigits a persones solteres, també podem trobar vacances de
luxe com creuers on hi ha espais especials per a elles. També hi ha algun programa de televisió com
First Dates, Mujeres y hombres y viceversa… O bé anuncis per trobar persones de companyia.

Tots aquests recursos són cada dia més utilitzats per la necessitat de companyia que un necessita.
Sobretot persones de més de 45 / 50 anys que s’ho han deixat amb l’ex parella i no tenen fills, i al
sentir-se sols aquestes ofertes els són de gran ajuda.

 4. Entrevista Joni

Actualment, en Joni és un home de 81 anys, que mai s’ha casat, no té fills, ni família vivint amb ell, és un perfecte exemple de persona single. En aquesta entrevista, molt personal, ens explica com ha estat la seva vida.

Expliqui’ns, vostè ha viscut sempre sol?
Sempre, sempre no. Vaig començar a viure sol quan es va morir la meva mare, jo devia tenir uns 40
anys. Llavors em vaig haver d’espavilar: planxar, fregar, cuinar… tot, tot, tot, m’ho he anat fent jo sol.

I no s’ha casat mai o ha tingut parella estable?
Casar-me vaig estar a punt, però era una mala pècora, sort que me’n vaig adonar a temps, sinó m’ho
hagués pres tot. M’haguès deixat sense diners. Era una meva cosina, que per cert no fa massa que es
va morir, em va saber un greu, la vaig anar a veure després de potser 10 anys sense saber-ne res, i la
vaig veure allà estirada, em va fer mal.

I què va passar amb la cosina, si es pot saber?
Un dia ens vam retrobar, crec que va ser en un enterrament d’una tieta o alguna així, sempre havia
estat molt atractiva, vam estar xerrant, i la vaig convidar a dinar un dia. Vam anar quedant, vam anar
quedant, a mi m’agradava molt i li vaig plantejar tal qual: ara ja fa temps que ens anem veient, comencem a ser grans, potser ja es moment de fer algun altre pas; i ella hi va estar d’acord. El cap de poc temps se’m va instal·lar a casa, les seves filles no vivien amb nosaltres però com si ho fessin, perquè opinaven de tot i es ficaven amb tot, i mica en mica ja vaig anar veient perquè em volien. Devien pensar;oita en Joni, no s’ha casat mai, no fa pràcticament res, els quartos que du tenir acumulats, perquè una família porta molt gasto. I jo anava veient coses amb aquestes que no m’agradaven, i vaig decidir deixar-la, a més era molt fresca i no era l’únic per ella. Això que em va saber greu perquè era molt guapa, però tampoc n’estava massa enamorat.

I alguna altra experiència?
Llavors també vaig estar 7 anys amb una que ens portàvem 20 d’anys, era una noia així joveneta, no
molt maca però molt senzilla, jo en tenia 50 i ella 30, la mare que em va parir!

 I com va anar aquesta relació?
Molt bé, anava cada dissabte a sopar a casa els sogres, els seus pares estaven molt contents amb mi i
jo i ella també molt bé, però va arribar un punt que es notava molt la diferència d’edat i ho vam acabar deixant perquè no es podia aguantar més.

I són les dues úniques relacions que ha tingut?
No, llavors he tingut parelles però que han durat poquets mesos.

Per tant sempre ha viscut sol, tret d’aquestes dues relacions llargues?
Sí.

I què prefereix viure sol o acompanyat?
Home sempre és bonic veure la casa amb gent, em fa molt feliç a mi, però és que sempre hi he estat i
com que amb les relacions he tingut tan mala sort, arriba un punt que un ja s’acostuma a fer el que li
dongui la gana. Ara mateix per exemple, tinc la pintura de les parets que cau a trossos, les cortines fa
temps que les hauria de canviar, les prestatgeries també, les vaig fer jo quan es va morir la mare. Si hi
tingués una dona segurament, se’n cuidaria o m’apreteria per arreglar i tenir la casa amb condicions,
però ara ja sóc molt gran i no crec trobar a ningú. Això que quan vaig a dinar o a la piscina a l’estiu hi
ha més d’una vella que m’acosta i em diu per anar a dinar, ara mateix tinc una veïna que en fa de
temps que em diu de veure’ns, jo ja li veig les intencions, també està sola. Però no m’interessa, jo estic bé, però sóc gran, ara començar de nou amb una vella que no s’aguanti els pets i que d’aquí quatre dies ens haguem de cuidar l’un a l’altre, no val la pena. A més, que a mi m’agraden més joves, són més boniques, però primera que a mi ja no em voldrien, amb 60 anys potser fins a 70 encara, però ara que en tinc 80, ho veig difícil. I ara jo ja tinc les meves manies, tinc una manera de fer, d’organitzar-me, si vingués algú altre m’hauria d’adaptar i fa molta mandra després de tant de temps sol.

Moltes gràcies, Joni
A vosaltres, i sobretot ara que sou ben joves, viure sol quan et fas gran és trist, però disfruteu de la vida i foteu tantes coses com pugueu abans de complicar-vos- la amb algun noiet o noieta.
Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario